Gratallops

La identificació d'un vi és la foto d'on ha nascut. Un enòleg que no viu les seves vinyes es transforma, automàticament, en el pitjor enemic de l'esperit d'un gran vi.

Personalment visc amb la meva vinya i necessito la seva presència. Els mims necessaris, massa sol o no, si es troba bé o no, si fa olor de meravella o no, si les fulles brillen, si els sarments estan agraïts, al final el raïm t'ho torna amb escreix.

El primer potencial de qualitat, la poda, viure dins d'aquest ésser i explotar exponencialment el millor d'ell, i donar-li salut, això és la poda.

L'entorn, la convivència d'espècies adequades per a la seva felicitat és la biodiversitat. Una viticultura alternada amb oliveres, arbres fruiters com el préssec de vinya, cirerers, pruneres, qualsevol fruita d'interessos complementaris. Herbes aromàtiques, vegetació que no sigui depredador, sobretot per a una floració de la vinya la més enriquida. Pel que fa als insectes amics com l'abella, de flor en flor, fent cada raïm un món de sabors i d'olors. Allà hi ha el potencial real per a un gran vi.

L'enòleg degusta les seves baies esperant la màxima expressió. Decideix la recollida de cada raïm mimant fins a l'últim detall, respectant tots els gustos i aromes amb sensibilitat i metodologia.

Una fermentació respectuosa amb llevats autòctons i maceracions atentes al record de tot el seu passat i descubar en el precís moment l'esperit de la foto instantània, transmetre i compartir alguna cosa del lloc d'on va néixer.