Prohibido

Cap a l'any 1700 els vaixells arribaven al nou continent carregats de productes peninsulars i cellers replets de bótes que contenien vi de raïm pansificat, el qual es descarregava a la Nova Espanya, però per no retornar les bótes buides que contenien restes de beguda s'emplenaven de Rom "Chinguirito" aiguardent de canya de sucre, producte elaborat a Mèxic.

Però en el trajecte rebia els dons de les fustes i a l'arribar a Espanya posseïa característiques exquisides, pel que va començar a tenir una gran auge entre els espanyols ocasionant que es veies com una amenaça per les begudes d'aquest país, prenent finalment la decisió el Rei de prohibir la producció d'aquesta beguda també anomenada "Habanero" que rebia aquest nom per que el de l'Habana era l'últim port que tocaven els vaixells abans de retornar a Espanya i és així com neix la nostra recepta original del Rom Prohibido 12 i el Rom Prohibido XV gran reserva selecta de 15 bótes.

A finals del segle XVIII es va atorgar el permís reial per l'elaboració del rom blanc mexicà "chinguirito" com un dels principals ingressos econòmics a la corona espanyola durant el seu conflicte bèl·lic conta Anglaterra. Tres segles més tard de la prohibició amb la reial ordre del 19 de març del 1796 es va permetre la seva elaboració, venda i consum. En conseqüència el Rom Prohibido Silver es va prendre a partir d'aquell moment com remei de tot tipus de malalties.